dimarts, 5 de març del 2013

El realisme del Tirant lo Blanc

Tornar a la pàgina de presentació

El cronista Ramon Muntaner narra amb brevetat però amb ira continguda que, en un banquet que a la ciutat d’Andrinòpol fou ofert a Roger de Flor, Cèsar de l’Imperi i marit d’una neboda de l’emperador bizantí, entrà un grup d’alans (1) “e van trer les espases e van tot especejar lo Cèsar e tots aquells qui ab ell eren”. Això s’esdevingué el 4 d’abril del 1305. Llegim als episodis darrers del Tirant lo Blanc que Tirant, Cèsar de l’Imperi i marit de la filla de l’emperador bizantí, trobant-se a la ciutat d’Andrinòpol es passejà per la vora del riu i li prengué “tan gran mal de costat e tan poderós” que hagué d’allitar-se, es confessà, combregà, “ordenà son testament en presència de tots los qui ab ell eren» i poc després morí.  Això fou escrit el setè decenni del segle XV.
Imaginem-nos un lector d’aquests dos episodis que no tingués ni la més petita informació sobre Roger de Flor i que desconegués totalment el Tirant lo Blanc i que li preguntéssim quina d’aquestes dues narracions és un relat fidel a un esdeveniment històric i quina és una ficció literària No hi ha dubte que aquest hipotètic lector respondria que el text de Muntaner és una invenció novel·lesca i el del Tirant és el report d’un fet que realment s’esdevingué.
(Martí de Riquer; Aproximació al Tirant)


  (1) Alà: individu d’un poble irànic procedent del nord del Caucas, anomenat també sàrmata, que durant l’imperi romà dugué a terme incursions a Armènia i a l’Àsia Menor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada